Home / Últims Números / Número 27 (2006) / Adoptar un nen: del desig al compromís · Pere Jaume Serra Renom

Adoptar un nen: del desig al compromís (2006)

autor

Pere Jaume Serra Renom

Psicoterapeuta i director dels Màsters de l'Escola de Formació de l'Associació Catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica (ACPP).

   

 

Resum

El desig de tenir un fill fa que la parella quan pateix un problema d'esterilitat o d'infertilitat hagi d'elaborar un dol que, a vegades, se'ls fa difícil d'assumir. Llavors, el desig legítim de tenir un fill pot convertir-se en una necessitat, a voltes, imperiosa i, l'adopció d'un nen pot convertir-se en "la" solució de les seves carències. En aquest cas l'adopció més que un servei a l'infant adoptat pot encobrir i tapar un dol no elaborat.

Tots el fills neixen fruit d'un desig però també poden ser conseqüència d'una necessitat. Fóra bo poder reflexionar què passa quan una parella no pot tenir fills naturals.

El diccionari ens descriu el desig com l'acció de desitjar i en dóna uns exemples: "el desig de riqueses, de glòria... els desigs sensuals" (que deu ser un púdic eufemisme). La segona accepció és la referida a la psicologia i ho defineix com "la tendència a la possessió d'un objecte o l'acompliment d'un fet que es manifesta en l'esfera conscient de la personalitat i que constitueix una de les motivacions fonamentals de la conducta". Però també ens fa adonar, i ho remarca de forma especial, de l'altre sentit, el de: "l'apetit incontrolable de menjar o d'obtenir alguna cosa determinada que solen patir les dones prenyades" i per extensió: "la taca a la pell atribuïda a un antull, no satisfet, de la mare, durant l'embaràs".

Per tant, d'una banda ens remarca que el desig està vinculat a voler aconseguir o posseir alguna cosa que no es té i que pel comú fa referència a uns recursos o valors que alguns altres posseeixen. La citació dels desigs sexuals, diguemm'ho pel seu nom, també ens fa pensar en els impulsos punyents lligats a les necessitats més primàries dels humans. Per la contra, el desig com "apetit incontrolable" ja es dóna com a consubstancial al fet de la maternitat i en vull remarcar que és un fet que la dona en pateix, com si d'alguna manera se li imposés. D'altra banda, la taca a la pell fóra una mostra palpable de què passa quan els desigs resten insatisfets: en el fill en quedarà un testimoni inesborrable, una marca d'allò que va restar sense satisfer. D'aquesta feta cal pensar que davant d'un desig bé caldrà trobar-hi, doncs, una satisfacció.

Per tant, ens encarem amb un problema: com s'han de satisfer els desigs de tenir un fill quan la parella no pot tenir-los de manera natural. Aquest interrogant porta de seguida a un altre: com podem entendre el "en pateix", el sofriment del desig insatisfet?

Accedir a

l fòrum d'aquest article

Forum Nombre d'assumptes Nombre de enviaments Darrer comentari

Adoptar un nen: del desig al compromís

Si encara no tens nom d'usuari i contrasenya et pots subscriure aquí

0 0

Columna dreta: Adoptar un nen: del desig al compromís