Home / Últimos artículos / Les joguines adaptades en la petita infancia · Ana Covas Estruga, Marta Bosch Aiguadé (10/2015) [Nuevo]

Últimos artículos

Les joguines adaptades en la petita infancia [Nuevo]

autor
Ana Covas Estruga
Terapeuta Ocupacional. Parvulari escola educació especial Aspace
Marta Bosch Aiguadé
Logopeda. Parvulari escola educació especial Aspace
Tipologia d'article: Reflexió
   

Resum

Paraules clau 

Logopeda, terapeuta ocupacional, petita infància, equip interdisciplinar, infants amb lesió cerebral, joguines adaptades, accés, comunicació, escola, família, enfocament global

En aquest article, volem compartir com a Terapeuta Ocupacional i Logopeda de l’equip interdisciplinar del parvulari de l’Escola d’Educació Especial ASPACE de Barcelona,  la nostra experiència professional en relació a les joguines adaptades en la petita infància.

Cal tenir en compte que formem part d’un equip interdisciplinar des d’on es treballa amb una visió global de l’infant.

Atenem infants amb lesió cerebral i/o altres alteracions del desenvolupament, que poden presentar una pluripatologia que engloba dificultats en totes les àrees del desenvolupament; en l’àmbit motriu, cognitiu, comunicatiu, relacional i sensorial.

Els nens del parvulari de la nostra escola, es troben en un nivell de desenvolupament sensoriomotriu, i és per aquest motiu, que tot i que les joguines adaptades poden formar part d’un joc simbòlic o de regles, en aquest article, ens centrarem en el joc funcional.

El joc adaptat és una eina que ens ofereix un gran ventall de possibilitats i que malgrat els seus avantatges també tindrem present, les seves limitacions. 

Abstract

Keywords 

Speech therapist, ocupational therapist, early childhood, interdisciplinary team, children with brain damage, adapted toys, access, communication, school, family, global perspective

In this article, ​ as a speech therapist and occupational therapist of the interdisciplinary kindergarten team of the special education school ASPACE in Barcelona, we would like to share our experience of adapted toys in early childhood.

We form part of an interdisciplinary team, from where our work is based on a global perspective of the child.

We attend children with cerebral palsy and / or other developmental disorders who can present multiple pathology that encompasses difficulties in all areas of development, including motor, cognitive, communicative, relational and sensory areas.

The children in our school’s kindergarten are at a sensory-motor stage of development. For this reason, although the adapted toys can be part of symbolic play or a game with rules, we will focus on functional play in this article.

Adapted play offers a wide range of possibilities. While there are many advantages, we will also consider the limitations.

 

El joc i les joguines adaptades

El joc és una ocupació fonamental en la vida dels infants. És l’eix vertebrador del desenvolupament a través del qual descobreixen el món que els envolta, interaccionant, comunicant-se  i adquirint nous coneixements a través de les experiències que aquest  proporciona.

El joc a més de ser plaent, és necessari pel desenvolupament integral i optimitza  l’evolució global del nen. És fonamental la importància dels objectes i l’acció sobre aquests, per part de l’infant . “L’acció sobre els objectes és una font de coneixement imprescindible que tenen els nadons, i que els permet organitzar el coneixement a partir d’accions que realitzen sobre aquests” (Giménez Dasí i Mariscal).

Tenint en compte les característiques dels nens amb pluridiscapacitat, aquests poden presentar dificultats per accedir a les propostes de joc que se li ofereixen. Una eina fonamental que facilita l’accés al joc d’aquests infants, són les joguines adaptades.

Els tipus de joguines que es poden utilitzar són estàtiques o amb moviment , amb estímuls sonors, visuals, tàctils…

El  tipus de joguina  que oferirem, es basarà en les necessitats i interessos de l’infant.

Les joguines adaptades en la petita infancia

* En aquests moments es poden adaptar les joguines convencionals o adquirir les joguines adaptades en distribuïdors especialitzats .
*bj adaptaciones

 

 

Ens faciliten…

En el desenvolupament, el nen passa de conductes reflexes a accions propositives. Aquestes accions, als primers mesos s’inicien amb conductes en el propi cos del nen i a l’atzar, i es repeteixen pel plaer experimentat. Poc a poc, el nen comença a descobrir quelcom que li interessa més enllà d’ell mateix i mostra interès per actuar en l’entorn i per jugar amb els objectes i amb jocs d’interacció social. Progressivament va augmentant el seu interès vers els objectes i és capaç de portar a terme accions intencionades amb un objectiu, consolidant la relació causa-efecte i esdevenint el seu joc, poc a poc, més instrumental.

Per explicar el concepte de les joguines adaptades, cal pensar en el joc amb l’ús d’intermediaris, com l’ús d’una baqueta per accedir a un timbal, la corda que arrossega i apropa una joguina, entre d’altres. En aquest cas, l’accés a la joguina es duu a terme a través d’intermediaris convencionals que són diferents i ideats concretament per cada joguina.

Quan es tracta de joguines adaptades, l’accés es durà a terme a través d’un commutador com a intermediari. Cal tenir en compte que aquest intermediari, serà el mateix per  accedir a diverses joguines, obtenint així, a través de la mateixa acció (prémer el commutador), resultats tant diversos com joguines adaptades es disposin.

Per tant, un commutador és un producte  de suport, ideat per tal d’aprofitar els moviments voluntaris de l’usuari i actuar com a intermediari per l’accés a la joguina. Hi ha joguines que s’accionen amb un breu contacte amb el commutador, altres que mantenen la seva acció només si es manté el contacte amb el commutador .

Existeixen commutadors amb diferents característiques d’ús, forma i mida, i per tant el seu disseny ofereix un gran ventall de possibilitats.

Les joguines adaptades en la petita infancia

Commutador circular gran                           commutador de varilla amb braç tipus flexo
*bj adaptaciones

L’ús dels commutadors en les joguines adaptades, pot ser un primer pas per en un futur accedir a controlar petits electrodomèstics, sistemes de control d’entorn...

 

Limitacions…

L’accés espontani per part del nen pot veure’s limitat, tenint en compte que per a dur a terme l’activitat en l’entorn escolar, es requereix d’una  planificació per part del professional a nivell d’adaptacions i de productes de suport i que són diversos en cada cas.

D’altra banda, pot ser un joc poc ric en experiències manipulatives, si aquestes es centren únicament en el contacte amb el commutador. Cal fomentar el contacte directe amb les joguines (adaptades o no) i gaudir de la seva vibració, de sentir pessigolles amb el seu moviment, tocar-ne de dures, toves, suaus…”Suggerint a l’infant les sensacions que pot tenir i connectant experiències sensorials viscudes amb les joguines, amb els sentiments que provoquen” (Esquema psicopedagògic, Coromines, J.).

Respecte a la relació causa-efecte, sovint en les joguines adaptades s’obtenen les mateixes conseqüències. És important anar afegint elements que dotin aquest joc de resultats imprevisibles, a través de la interacció amb l’adult i afegint petites variables al joc.

 

Com intervenim…

 

Comunicació

Des del parvulari, es porta a terme aquesta activitat en grup. Els aspectes que es tenen en compte són:

Els aspectes d’interrelació entre els infants, afavorint l’intersubjectivitat secundària,   potenciant la relació entre els interlocutors i la motivació vers els objectes, “donant molta importància a la verbalització dels actes de l’infant “(Esquema Psicopedàgogic, Coromines, J).

La comunicació intencional, dotant de sentit comunicatiu la seva reacció davant diversos estímuls que se li ofereixen. Creant així un procés d’interacció que afavorirà la comunicació, transformant les seves conductes naturals en senyals comunicatives.

Per tant, s’interpretaran les expressions facials, mirades, moviments corporals, sons indiferenciats, vocalitzacions, com accions amb sentit propositiu, amb la finalitat que la comunicació preintencional esdevingui comunicació intencional.

L’espera estructurada, en un inici, s’espera un temps determinat per oferir la possibilitat d’emetre una demanda. Posteriorment, es donarà l’opció a triar entre diverses propostes. El temps d’espera s’anirà augmentant a mesura que el nen faci demandes i respostes.

L’espontaneïtat, incidint en les conductes i en les accions voluntàries que generin respostes, per tal que  posteriorment les pugui anticipar.

El grau de satisfacció, valorant positivament el plaer o displaer que expressi  l’infant en el moment d’iniciar l’activitat, durant , i en el moment de finalitzar-la. Suggerint a l’infant la sensació que li pot produir.

Sempre que calgui, s’oferirà l’ús de CAA. Complementarà o substituirà el llenguatge oral a través de sistemes pictogràfics. S’anticiparà l’activitat a través d’objectes reals, donant contingut a les activitats a través d’imatges reals, i finalment, sempre que sigui necessari, s’afiançarà l’ús de símbols en els nivells de comunicació.

Les imatges es poden ubicar en diversos productes de suport, com poden ser plafons, l’etran, el rellotge i comunicadors d’un o de diversos missatges.

Per tant, l' ús de CAA en aquesta activitat, facilitarà l’estructuració del pensament, afavorint així la comunicació i interacció entre els interlocutors.

 

L’accés

Respecte a l’accés, es tindran en compte les característiques individuals. En funció d’aquestes, es valora el commutador i la forma d’accedir-hi més adient. Per tant, tot i que l’activitat de joguines adaptades es desenvolupi de forma grupal, cada nen participarà fent ús del commutador que més s’adapti a les seves característiques.

En relació al commutador, cal tenir en compte la mida, forma, alçada, color, sensibilitat i textura necessàries en cada cas.

Sempre que sigui possible, es proposarà que aquest es porti a terme amb les mans, i en el cas que sigui necessari, es pot indicar i treballar l’accés a través del cap, peu, mentó… enriquint el desenvolupament perceptiu, cognitiu i la satisfacció emocional del nen.

“Sovint aquests infants presenten importants dificultats en l’organització d’estructures neuropsíquiques bàsiques, com l’esquema corporal i l’organització espacial i temporal” (Ponces i Vergé, Jordi), amb una persistència de respostes reflexes i de comportaments motrius propis dels primers mesos de vida, a més d’alteracions motrius específiques (espasticitat, distonia)… Totes aquestes característiques, dificulten la ideació, planificació i execució de patrons de moviment adients a cada situació.

En la valoració de l’accés i durant la intervenció, és molt important tenir en compte les relacions directes entre el desenvolupament de la motricitat  grossa i la funció manual. Cal estimular el desenvolupament sensorial de l’infant i associar-lo amb la funció manual, sempre tenint en compte la relació entre el to i les emocions.

S’aprofita la situació de joc adaptat per afavorir que el nen utilitzi patrons específics de moviment. Hi ha nens amb una motricitat molt afectada, i amb persistència de reflexes arcaics que dificulten aquest aspecte. Per tant, cal trobar la manera d’adaptar les propostes de l’activitat a les seves característiques. Quan més capacitat tingui l’infant d’ajustar el seu to d’activitat i el seu to d’orientació, més fàcil serà assolir un patró específic de moviment que s’adapti al commutador proposat. Es comença per demandes de moviments globals (commutador de varilla o circular gran…) a moviments precisos (commutador petit). Així es treballen diversos camps d’acció, afavorint sempre que sigui possible, l’acció a la línia mitja.

Cal tenir en compte quines són les posicions més funcionals i com afavorir o potenciar l’estabilitat proximal, per tal que l’acció sigui més eficaç.

Respecte a la col·locació del commutador i de la joguina, es valora la necessitat d’ús de mobiliari auxiliar (taula), de productes de suport (antilliscant, braç articulat...), juntament amb les característiques sensorials i de camp d’acció del nen, per tal de saber en quina distància s’han de col·locar respecte a aquest.

 

Algun exemple d’intervenció

Exposem una situació de l’activitat de joguines adaptades. Es porta a terme a l’aula de Terapia Ocupacional. Els professionals que organitzem l’activitat som la terapeuta ocupacional  i la logopeda. Hi participa un petit grup de dues nenes. Són la Sara i la Maria, tenen 3 anys i fan aquesta activitat setmanalment. 

La Sara té una malaltia degenerativa mitocondrial, i la Maria té una paràlisi cerebral de tipus tetraparesia espàstico-distònica. Es comuniquen a través del gest facial, canvis tònics, sons guturals i moviments propositius. Ambdues, estan en les seves cadires adaptades. Davant tenen una taula gran adaptada per a alumnes amb diversitat funcional.  

La Maria té un control de cap i tronc parcials i una preferència manual esquerra. La seva acció és global i unilateral, i amb dificultats, és capaç d’accedir a la línea mitja. Empra un commutador circular, gran i sensible que s’ubica a la línea mitja.

La Sara té moltes dificultats per al manteniment del cap, de la visió i de l’acció a la línea mitja, i de forma preferent actúa amb l’extremitat superior esquerre amb un camp d’acció molt reduït. Utilitza un commutador de varilla sensible, amb braç articulat que es col·loca en el seu costat esquerre, molt proper a la mà.

El professional es posa al davant de les nenes i a la seva alçada, afavorint el contacte visual. A continuació,  pregunta “qui vol jugar?”.  Es verbalitzen les diferents opcions de resposta: “qui vulgui jugar que faci un sorollet o aixequi la mà…”. 

La Maria és la primera que emet un so gutural acompanyat d’un somriure. L’adult emfatitza  i dóna contingut a la seva resposta “Molt bé, has fet un soroll per dir que volies jugar”. Tot seguit, li ofereix dues joguines perquè triï la que més li agrada. Un cop ha mirat les dues, tria tocant i mirant simultàniament una d’elles. Tot i que la seva elecció és a través de l’objecte real, en la presentació de les joguines, s’associa cadascuna d’aquestes amb la seva fotografia. Ha triat una joguina sonora i amb moviment, es tracta d´un aneguet de peluix amb colors molt vistosos i que es desplaça mentre sona una cançó.

Un cop té col·locat el seu commutador, se li dóna temps per a que respongui i se li assenyala el commutador alhora que es verbalitza l’acció demandada. Quan el prem i la joguina comença a desplaçar-se, ambdues se la miren i somriuen, la joguina es va acostant a la vora de la taula i l’adult avisa “prem el botó, que si no caurà”, emprant un to lúdic i acompanyant de molta gestualitat les seves verbalitzacions, i finalment, la Maria torna a accionar el commutador per a aturar-la. L’adult l’aplaudeix i la felicita “bravo, ho has fet molt bé”. La Maria vol repetir i torna a prèmer el commutador. La Sara emet un so i l’adult l’interpreta, acostant-li la joguina al seu cos, de tal manera que el moviment de les potes de l’aneguet, li facin pessigolles. Riu molt, ja que gaudeix molt d’aquest tipus de sensacions, i l’adult aprofita per verbalitzar “com t’agrada, quines pessigolles que et fa…”.

Ara és el torn de la Sara, que ho ha demanat a través de la seva expressió facial i l’emissió de sons diversos. Per a ella, l’elaboració de qualsevol moviment és cada cop més costosa i es fatiga amb més facilitat, però té una gran motivació per a participar, que supera les seves grans dificultats. Un cop actua sobre el seu commutador i acciona la joguina, el professional, segueix “dotant a l’activitat d’un comportament interactiu de qualitat, que està demostrat en nombroses investigacions, que és un benefici important per al nen, sobretot per a les seves competències cognitives i en el llenguatge” (Barnard, 2000).

En el curs següent, ha progressat la malaltia de la Sara i l’acció manual esdevé pràcticament impossible, i per tant, es planteja un altre accés. La Sara, té preservat el moviment voluntari en un peu, però no és capaç de dirigir la seva mirada en aquesta direcció, ja que la seva posició és cada vegada més rígida. Es prova amb bons resultats un commutador de varilla suau, que es col·loca molt a prop del seu peu. Se li retira el calçat i el mitjó, i se li acosta el peu al commutador, i així dirigir la seva acció amb anticipació tàctil enlloc de visual. La Sara, tot i l’evolució de la seva patologia, ha seguit gaudint molt de l’activitat de les joguines adaptades, de les pessigolles, dels somriures compartits, i de la interacció amb la seva companya i amb els professionals.

 

Conclusions  

El joc és una eina fonamental del desenvolupament de l‘infant. És important fer ús dels  recursos que disposem perquè els infants amb necessitats educatives especials tinguin accés al joc, sigui adaptat o no. Els productes de suport i les adaptacions contribueixen a la millora de la qualitat de vida, la independència i l’autonomia dels infants amb lesió cerebral.

És fonamental dur a terme un treball amb les famílies de manera global, per tal de generalitzar l’activitat realitzada a l’escola, a l’entorn familiar.

En aquest article hem intentat plasmar la importància del joc en el desenvolupament de l’infant amb necessitats educatives especials, incidint en l’espontaneïtat, les experiències manipulatives i sensorials, les relacions vers l’adult o infants, la comunicació i el plaer.

Les joguines adaptades són una eina amb uns objectius terapèutics individuals i que complementen altres tipus de joc i experiències.

*Agraïm als nostres alumnes que ens permeten gaudir i aprendre cada dia una mica més, i als companys d’ASPACE, el seu suport i generositat.

 

Bibliografía

Barraquer Bordas, L.; Ponces Vergé, J.; Corominas Vigneaux, J.; Torras de Beà, E.:La paralisis cerebral: su estructuración dinámica. Editorial Científico-Médica, 1964.

Basil, Carmen; Soro-Camats, Emili: “Estrategias para facilitar las iniciativas de interacción en hablantes asistidos, Infancia y Aprendizaje”: Journal for the Study of Education and Development, ISSN 0210-3702, ISSN-e 1578-4126, Nº 64, 1993, págs. 29-48.

Bernal Ruiz, J.:Juegos y actividades adaptadas. Ed. Gymnos, 2001.

Corominas Vigneaux, Júlia: “Esquema psicopedagógico: planteamiento, elaboración y aplicación”.

Cristóbal Mechó, C.; Fornós Barreras, A; Giné Giné, C; Mas Mestre, Joana Mª.;

Pegenaute Lebrero, F.:La atención temprana: Un compromiso con la infancia y sus familias. Ed. UOC, 2010.

Gessell, A.:El niño de 1 a 4 años. Ed. Paidós Ibérica.

Levitt, S.:Tratamiento de la parálisis cerebral y el retraso motor. Ed. Panamericana, 2000.

Martín Betanzos, J.:Parálisis cerebral y contexto escolar. Necesidades educativas: del diagnostico a la intervención. Ed. EOS, 2011.

Musselwhite; CR.:Juegos adaptados para niños con NEE. INSERSO,1990.

Soro-Camats, Emili; Basil, Carmen: “Desarrollo de la comunicación y el lenguaje en niños con discapacidad motora y plurideficiencia”, 2006.

Soro- Camats, Emili:Sistemas de signos y ayudas técnicas para la comunicación,1998.

Villannueva Ferrer, Rafael: “Ayudas a la comunicación en niños pequeños con TEA. Reflexiones sobre la utilitzación de los sistemas aumentativos y alternativos de comunicación”. www.desenvolupa.net.

http://www.madrid.org/dat_capital/upe/impresos_pdf/Motoricos_010.pdf

http://www.ceapat.es/ceapat_01/index.htm

http://www.bj-adaptaciones.com/                 

http://www.hoptoys.es/

http://aspace.cat/

Acceder al foro de este artículo

Forum Número de asuntos Número de envíos Último comentario

Les joguines adaptades en la petita infancia · Ana Covas Estruga, Marta Bosch Aiguadé

0 0