Home / Articles / L’assessorament i intervenció psicopedagògica a les escoles bressol: anàlisi de les necessitats de les educadores · Roser Pericay de San Eugen...

Articles

L’assessorament i intervenció psicopedagògica a les escoles bressol: anàlisi de les necessitats de les educadores

autor

Roser Pericay de San Eugenio:

Psicòloga, col·legiada 21.528.
Psicòloga infantil, juvenil i familiar en consulta privada.
Comarques del Gironès i la Garrotxa.

Tipología de artículo: 
   

Resum

Paraules clau 

Orientació i intervenció psicopedagògica, escoles bressol, satisfacció laboral.

Aquest estudi pretén realitzar un anàlisi de les necessitats de les escoles bressol i les seves educadores, per tal d’aproximar-nos a la realitat d’aquests centres i poder, així, oferir un servei de suport i orientació psicopedagògic de qualitat que contribueixi a la millora dels contexts educatius en el quals participen els nens i nenes. La mostra ha estat formada per 26 educadores infantils de les escoles bressol de la comarca de la Garrotxa, les quals han respost dos qüestionaris, l’Escala de Satisfacció Laboral - Versió per a Professors (ESL-VP) (Anaya, 2007) i el Qüestionari de les necessitats percebudes dels educadors infantils per a l’exercici de la seva professió. Els principals resultats indiquen una satisfacció laboral mitja-alta, juntament amb la necessitat de prendre mesures per a millorar els aspectes salarials i la disposició de temps lliure de les educadores, principalment, així com per a comptar amb més educadores de suport i més atenció psicopedagògica.

 

Resumen

Palabras clave 

Orientación e intervención psicopedagógica, escuelas infantiles, satisfacción laboral.

Este estudio pretende realizar un análisis de las necesidades de las escuelas infantiles y sus educadoras, para aproximarnos a la realidad de estos centros y poder, así, ofrecer un servicio de apoyo y orientación psicopedagógico de calidad que contribuya a la mejora de los contextos educativos en los cuales participan los niños y niñas. La muestra está formada por 26 educadoras de las escuelas infantiles de la comarca de la Garrotxa, que han respondido a dos cuestionarios, la Escala de Satisfacción Laboral – Versión para Profesores (ESL-VP) (Anaya, 2007) y el Cuestionario de las necesidades percibidas por los educadores infantiles para el ejercicio de su profesión. Los principales resultados indican una satisfacción laboral media-alta, junto a la necesidad de tomar medidas para mejorar los aspectos salariales y la disposición de tiempo libre de las educadoras infantiles, principalmente, así como para contar con más educadores de apoyo y más atención psicopedagógica.

 

Abstract

Keywords 

Psychopedagogic orientation and intervention, childhood school, job satisfaction.

This study tries to carry out an analysis of the needs of the childhood schools and his educators, in order to approach the reality of these centers and be able, thus, to offer a psychopedagogic service of support and orientation of quality that contributes to the improvement of the educational contexts that the children take part in. The sample has been formed by 26 child educators of the child schools of the region of the Garrotxa, which have replied two questionnaires, the Scale of Work Satisfaction – Version for Teachers (ESL-VP) (Anaya, 2007) and the and the Questionnaire of the perceived needs of the child educators for the exercise of their profession. The main results indicates a work satisfaction half-high, with the need to take measures to improve the salary aspects and the dispositions of spare time of the educators, mainly, as well as to count on more educators of support and more psychopedagogic attention.

 

Introducció

L’orientació educativa compta amb una llarga tradició històrica, però tanmateix la seva funció i la seva finalitat han anat variant al llarg dels anys, àmpliament influïdes per les circumstàncies socioeconòmiques, polítiques i culturals (Sanz Oro, 2001¸ Santana Vega, 2003). A principis del s.XX s’estableix com a disciplina amb una doble vessant: com a estudi teòric i com a pràctica professional.

Actualment conviuen diferents enfocaments de l’assessorament i l’orientació psicopedagògica que es poden comprendre a través d’un continu imaginari: dins d’una banda, es situen les concepcions que conceben l’aprenentatge dels alumnes com un procés intern i individual; de l’altre extrem hi trobaríem les concepcions que contemplen la importància de “les interaccions que es produeixen entre els alumnes i els diferents agents educatius –pares i educadors, bàsicament– i els seus «textos» respectius” (Solé i Monereo, 1999, pàg. 20). La primera perspectiva, dominant encara avui dia a Espanya segons diversos estudis (Rus, 1996, citat a Solé i Monereo, 1999), concep la funció de l’assessor des d’una vessant diagnòstica i prescriptiva. La segona perspectiva, que progressivament s’obre camí tant en l’àmbit teòric com pràctic de la psicologia educativa, concep la importància també de la vessant preventiva dels problemes de desenvolupament i aprenentatge dels alumnes, i aposta per optimitzar la qualitat de les interaccions en les quals participen els menuts, desenvolupant al màxim la seva potencialitat educativa.

La perspectiva teòrica que prenem en aquest estudi es situa en aquesta segona vessant del continu, concretament en la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge, una concepció cada vegada més compartida per diverses disciplines (Psicologia, Pedagogia, Educació, Antropologia, Sociologia o Lingüística). Progressivament, es va acceptant el caràcter constructiu del desenvolupament, concedint gran importància al paper actiu de l’individu en el procés, així com també al paper mediador dels agents educatius (pares, educadors, mestres, companys…), que fan possible el procés de culturització i socialització que representa el desenvolupament.

Precisament, el reconeixement de la influència que l’entorn exerceix en el desenvolupament dels nens i nenes ha facilitat la generalització i normalització de l’orientació i l’assessorament psicopedagògic en els contextos educatius, apropant-se cada vegada a edats més tendres. Són moltes ja les escoles bressol que reben aquest tipus de suport per part d’especialistes en el desenvolupament, psicòlegs i psicopedagogs. La funció educativa d’aquests centres s’entén com a complementària a la de la família, amb l’objectiu principal de “facilitar el desenvolupament integral dels nens i nenes” (Generalitat de Catalunya, 2012). És en aquests primers anys de vida en els quals es desenvolupen les capacitats cognitives dels nens i nenes i s’estableixen les bases de la seva personalitat. El suport psicopedagògic als centres d’educació infantil pot resultar molt enriquidor per tal d’optimitzar els seus contextos de desenvolupament.

De la funció preventiva i optimitzadora de l’assessorament psicopedagògic ofert a les escoles bressol se’n deriva la necessitat que l’especialista conegui i intervingui en els diferents mecanismes de funcionament de la institució: documentació del centre, coordinació dels equips, organització dels espais, horaris, recursos... procurant intervencions coherents i coordinades, que comptin amb la col·laboració de tota la comunitat educativa. Resulten importants, doncs, els espais de comunicació entre professionals, pares i alumnes per tal de compartir els coneixements i habilitats que aporta cadascú respecte a les situacions educatives que es creen en els centres.

Les idees d’aquest estudi comencen a formar-se durant el meu període de pràctiques en el Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) d’Olot, el qual realitza, entre altres, funcions de detecció precoç, assessorament i orientació a les llars d’infants de la comarca de la Garrotxa. Fruit de l’observació realitzada a diverses escoles bressol i dels comentaris amb la meva estupenda tutora, me n’he adonat de l’enorme importància que té l’actitud de les educadores davant els nens i les nenes, facilitant l’aparició d’unes o altres situacions educatives dins el context de l’aula i del centre. Les educadores infantils, com a mediadores especialitzades, esdevenen un element essencial per a promoure el desenvolupament dels alumnes, a través del diàleg i els mecanismes d’influència educativa. L’estudi neix, doncs, de l’interès per a conèixer més a fons aspectes organitzatius dels centres que poden influir en la resposta educativa de les educadores infantils. Concretament, he investigat la satisfacció laboral de les educadores, entenent-la com un element emocional que “reflexa una resposta afectiva al treball” (Anaya i Suárez, 2007), i les seves necessitats percebudes en i per a l’exercici de la seva professió.

La finalitat última d’aquest treball és poder oferir una intervenció psicopedagògica de qualitat, fonamentada, contextualitzada i actualitzada. Es pretenen aconseguir dos objectius principals i paral·lels:

  • Diagnosticar (identificar i valorar) les necessitats de les escoles bressol per a realitzar la seva tasca educativa de la forma més òptima.
  • Justificar la importància de la intervenció psicològica a les escoles bressol per a la realització de tasques de prevenció, detecció precoç, orientació i assessorament.

 

Metodologia

 

Població i mostra

L’estudi s’ha realitzat a nivell de la comarca de la Garrotxa, a través del contacte amb 18 llars d’infants municipals i concertades. Via correu electrònic, s’ha demanat la participació a l’estudi de les educadores infantils, de forma voluntària, desinteressada i anònima, participació que ha consistit en respondre a les qüestions dels materials de recollida d’informació que s’especifiquen més avall. La mostra real de l’estudi ha estat de 26 educadores (n=26), totes dones, amb una edat mitjana de 35’8 anys i una mitjana de 11’5 anys exercint la professió d’educadora infantil.

 

Material

El material utilitzat per a sol·licitar la participació a l’estudi han estat unes línies escrites contextualitzant la sol·licitud.

Per a la recollida d’informació s’han utilitzat diversos instruments:

  • un Requadre de Dades Generals,
  • el Qüestionari de les necessitats percebudes dels educadors infantils per a l’exercici de la seva professió, elaborat per mi mateixa per a aquest estudi, el qual permet recollir informació quantitativa i qualitativa molt concreta.
  • l’Escala de Satisfacció Laboral - Versió per a Professors (ESL-VP) (Anaya, 2007), seleccionada per ser un instrument estandaritzat que permet obtenir major validesa i fiabilitat de les dades. Es recull informació al voltant de cinc dimensions: disseny del treball, condicions de vida associades al treball, realització personal, promoció i superiors i salari. D’aquesta escala s’ha eliminat la pregunta 14, “disposar d’una bona seguretat social”, per no considerar-se pertinent en la població espanyola.

 

Procediment

El procés seguit per a l’estudi es pot estructurar en 3 fases dutes a terme al llarg de 5 mesos de 2013.

A la primera fase s’ha realitzat una recerca bibliogràfica en relació al tema de l’assessorament psicopedagògic a les llars infantils per tal d’aproximar-nos a l’estat actual dels coneixements; a partir d’aquí s’ha dissenyat l’estudi (determinació de la mostra i instruments utilitzats).

La segona fase ha consistit en la recollida d’informació, a través del Requadre de Dades Generals i dos qüestionaris curts per tal de facilitar-ne l’aplicació. Prèvia comunicació telefònica, s’han enviat els qüestionaris per correu electrònic a les directores de les llars infantils, que s’han ocupat de distribuir-los a les seves educadores, les quals han retornat els qüestionaris omplerts. S’han descartat les entrevistes personals perquè aquestes suposen una major dedicació temporal, difícil d’aconseguir per part de les educadores.

A la tercera fase s’han ordenat i analitzat els resultats, i se n’ha fet un resum dels aspectes més destacats.

 

Resultats

Els resultats obtinguts s’han analitzat amb el programa Excel. S’exposen a continuació amb un apartat per a cada qüestionari:

a)  Dels resultats obtinguts amb el Qüestionari de les necessitats percebudes dels educadors infantils per a l’exercici de la seva professió (Pericay, 2013), se n’han comptabilitzat la quantitat de respostes Sí i No, el seu percentatge i se n’ha realitzat un resum de la informació qualitativa aportada. Aquests resultats, que s’exposen a la Taula 1, indiquen l’existència de diverses necessitats percebudes per les educadores infantils, que s’expliquen a continuació.

Pel que fa a les necessitats de recursos humans, el 57’7% de la mostra considera adequada la ràtio d’infants-educadora que té a la seva aula, però el 73’1% troba necessari comptar amb una educadora de suport en alguns moments puntuals (canvi de bolquers, àpats, hàbits, algunes activitats...).

Respecte a les necessitats relacionades amb l’espai i el material, el 69’2% consideren que és adequat. L’altre 30’8%, indica la falta tant d’espai com de material, aquest darrer de tipus fungible i natural.

Pel que fa a la necessitat de formació-informació, aquesta és requerida pel 69’2% de les educadores, en diverses temàtiques: normes i límits, manualitats, primers auxilis, pedagogia, educació especial...

Pel que fa a les necessitats de suport psicològic especialitzat, el 69’2% de les educadores considera que aquest hauria de comptar amb major freqüència de les visites i major durada d’aquestes. El 88’5% considera que aquest suport hauria de proporcionar-los unes pautes d’actuació més concretes; quan es troben amb casos especials, sobretot amb dificultats de tipus conductual, les educadores requereixen indicacions concretes per a tractar-los.

Destaca, pel seu ampli grau d’acord en les respostes, que 23 de les 26 educadores, és a dir, el 88’5%, consideren que no estan preparades per atendre nens i nenes amb necessitats educatives especials (n.e.e.), essent els principals motius la manca de formació acadèmica específica i de personal especialitzat.

Pregunta Informació quantitativa Informació qualitativa
1.    Trobes adequada la ràtio de nens-educador que tens a la teva aula/centre? En cas negatiu, quina seria la ràtio que consideraries acceptable?  Responen SI 15 57’7% Afirmen que caldria, com a mínim, complir amb les educadores de suport que pertoquen i que no sempre hi són.
Responen NO 11 42’3%
2.    Trobes a faltar el suport d’alguna altra persona en alguns moments (menjars, canvi de bolquers, entrades i sortides...)? En cas afirmatiu, en quins moments?    Responen SI 19 73’1% Sobretot en moments de canvi de bolquers, àpats, hàbits i algunes activitats.
Responen NO  7 26’9%
3.    Trobes adequat l’espai i el material que teniu a la teva aula i al centre?   En cas negatiu, què creus que us falta?   Responen SI 18 69’2% Les mancances es refereixen tant a espai com a materials, aquests darrers de tipus fungible i natural.
Responen NO  8 30’8%
4.    Creus que et manca formació-informació en algun tema, que seria interessant per a realitzar la teva tasca? En cas afirmatiu, en quin tema?   Responen SI 18 69’2% Hi ha diversitat en les temàtiques: normes i límits, manualitats, primers auxilis, pedagogia, educació especial... i a preus assequibles.
Responen NO  8 30’8%
5. Creus que us manca més suport especialitzat (psicopedagògic)? En cas afirmatiu, en quins aspectes? Responen SI 18 69’2% Es requereix més freqüència i durada en les visites de l’especialista.
Responen NO  8 30’8%
6.    Creus que el suport especialitzat hauria de proporcionar-te unes pautes d’actuació més concretes davant alguns casos? En cas afirmatiu, especifica en quins casos i el per què. Responen SI 23 88’5% Quan hi ha problemes concrets amb algun nen, sobretot de tipus conductual, per saber com reconduir-lo.
Responen NO  3 11’5%
7.    Creus que estàs/esteu ben preparats per a atendre casos de nens amb necessitats educatives especials? En cas negatiu, què creus que us falta? Responen SI  3 11’5% Els principals motius són la manca de formació acadèmica específica i de personal especialitzat.
Responen NO 23 88’5%
8.    Altres aspectes que vulguis fer constar en relació a les teves necessitats percebudes. - Es requereixen xerrades per a pares i educadores en temes concrets, sobretot en límits i gelosies, més suport psicològic intern al centre i més educadores de suport.

Taula 1. Resultats obtinguts amb el Qüestionari de les necessitats percebudes dels educadors infantils per a l’exercici de la seva professió (Pericay, 2013).

b)  Dels resultats obtinguts amb l’Escala de Satisfacció Laboral - Versió per a Professors(ESL-VP) (Anaya, 2007) se n’ha extret, per a cada pregunta, la mitjana de la valoració de totes les educadores, i s’exposen a la Gràfica 1 i a la Taula 2. A continuació se n’expliquen els aspectes més destacats.

L’anàlisi de les puntuacions indica que les educadores infantils tenen un grau de satisfacció laboral mig-alt, amb una puntuació mitjana total de 3’80 sobre 5. Els principals punts forts d’aquesta satisfacció es centren en la dimensió de Realització personal, concretament en els ítems 1, 10 i 30 (“trobar motivant la feina que realitzes”, “tenir bones relacions amb els companys de treball” i “sentir que la feina és l’adequada per a tu”) i en la dimensió de Condicions de vida associades al treball, especialment els ítems 22 i 32 (“comptar amb l’adequada seguretat i higiene en el treball” i “facilitat de desplaçament entre casa teva i el centre de treball”).

Els principals punts febles pel que fa a la satisfacció laboral s’ubiquen en ambdós ítems (ítem 2 i 9) de la dimensió Salarial (“obtenir un bon sou” i “reconeixement econòmic del rendiment laboral”), que obtenen puntuacions molt inferiors a la mitja de la prova, i en l’ítem 16 de la dimensió Condicions de vida associades al treball (“disposar de suficient temps lliure”). Els segueixen en baixes puntuacions els ítems 24 (“comptar amb l’assessorament i ajuda d’experts”),  el 31 (“possibilitats de promoció sobre la base del propi rendiment i habilitats”) i el 5 (“disposar de suficient temps per a la família”), pertanyents a diferents dimensions.

Gráfico 1

Gràfic 1. Resultats mitjans de l’Escala de Satisfacció Laboral - Versió per a Professors (ESL-VP) (Anaya, 2007).

Pregunta                                                                                                  Puntuació Mitja
1. Trobar motivant la feina que realitzes                                                                          4’50
2. Obtenir un bon sou                                                                                                   2’12
3. Participar en el disseny del lloc de treball                                                                   3’81
4. Possibilitat de desenvolupar noves habilitats                                                               3’92
5. Disposar de suficient temps per a la família                                                                 3’31
6. Sentir que estàs realitzant quelcom valuós                                                                  4’35
7. Reconeixement de la qualitat dels teus actes professionals per part
dels alumnes i/o els seus pares                                                                                     3’50
8. Possibilitat d’actualització permanent                                                                         3’46
9. Reconeixement econòmic del rendiment laboral                                                           2’04
10.Tenir bones relacions amb els companys de treball                                                     4’50
11. Sentir que la feina t’ajuda a aconseguir les teves necessitats i metes                          3’92
12.Treball sota polítiques de personal consistents i intel·ligents                                        3’38
13. Sentir que el teu rendiment laboral és l’adequat a les teves possibilitats                      3’96
15.Tenir autonomia en el desenvolupament de les activitats                                              4’31
16. Disposar de suficient temps lliure                                                                              2’88
17. Poder establir-te en una localitat determinada                                                            4’00
18. Comptar amb els suficients mitjans tècnics i materials exigits per la feina                    3’27
19. Sentir que la feina és adequada a les teves habilitats i talent                                       4’31
20.Tenir un horari flexible                                                                                               3’35
21. Participar activament en l’establiment d’objectius                                                       4’23
22. Comptar amb l’adequada seguretat i higiene en el treball                                            4’35
23.Varietat en les activitats de la feina                                                                            4’12
24. Comptar amb l’assessorament i ajuda d’experts                                                         3’04
25.Tenir un pla de treball clar                                                                                         4’00
26. Participació en programes de perfeccionament                                                          3’50
27.Tenir superiors competents i justos                                                                            3’58
28.Tenir una opinió pròpia                                                                                              4’12
29.Tenir bones relacions amb els superiors                                                                     4’08
30. Sentir que la feina és l’adequada per a tu                                                                  4’54
31. Possibilitat de promoció sobre la base del propi rendiment  i habilitats                         3’15
32. Facilitat de desplaçament entre casa teva i el centre de treball                                    4’46
Mitjana total                                                                                                               3.80

Taula 2.  Mitjanes dels resultats obtinguts amb l’Escala de Satisfacció Laboral - Versió per a Professors (ESL-VP) (Anaya, 2007).

 

Conclusions

Des de la perspectiva constructivista del desenvolupament humà que hem pres com a base teòrica en aquest estudi, conèixer les percepcions de les educadores esdevé essencial per al psicòleg per a poder valorar els aspectes organitzatius dels centres educatius. Entenem que els docents juguen un paper molt important com a agents mediadors del desenvolupament dels infants, essent un dels elements centrals per a l’anàlisi de les interaccions que es donen en el triangle interactiu: docent – alumne – contingut. El fet de que les educadores infantils gaudeixin d’una bona satisfacció laboral global reverteix en la “qualitat de l’educació proporcionada als educands” (Anaya, 2007).

El bon nivell de satisfacció laboral expressat per les educadores infantils es deu bàsicament a la dimensió de Realització personal i a alguns aspectes de la dimensió Condicions de vida associades al treball, resultats que coincideixen amb els de l’estudi realitzat per Anaya (2007). El nostre estudi també constata les diferències existents entre els ítems d’una mateixa dimensió, fent-se palesa la importància d’anar més enllà del resultat global de satisfacció laboral i analitzar amb detall els aspectes interns de cadascuna de les dimensions. Els aspectes salarials representen, amb decreix, el punt més dèbil de la satisfacció laboral de les nostres educadores infantils, aspecte que no s’ha donat en l’estudi mencionat.

D’acord amb Anaya (2007), la millora de la satisfacció laboral dels nostres docents passa per l’adopció de mesures per part dels responsables pertinents, començant per aquelles que incrementin les valoracions d’aquells aspectes que suposen un llast a la satisfacció global dels educadors. Seguint els resultats obtinguts en aquest estudi, en l’àmbit de les llars infantils de la comarca de la Garrotxa es considera necessari començar per mesures que afectin la dimensió salarial, i a algunes facetes de la dimensió Condicions de vida associades al treball, especialment aquells aspectes que permetin a les educadores disposar de més temps lliure i per a les seves famílies. Caldria continuar amb mesures que els permetin comptar amb més assessorament i ajuda d’experts i augmentin les possibilitats de promoció sobre la base del propi rendiment i habilitats, sense oblidar la demanda d’educadores de suport en moments puntuals que alleugi la càrrega de treball de les educadores.

Pel que fa a les necessitats del suport ofert pels experts, els resultats obtinguts amb el Qüestionari de Necessitats percebudes de les educadores ens ha permès aprofundir-hi, obtenint informació qualitativa i quantitativa, a través de la qual podem concloure que les educadores afirmen la qualitat del servei rebut però demanden més suport psicopedagògic en termes de major freqüència de visites i durada d’aquestes. Cal tenir en compte que la periodicitat actual és aproximadament mensual (una visita al mes amb una durada d’unes dues hores), periodicitat i durada que caldria, doncs, ampliar.

Les educadores manifesten, també, la necessitat de rebre, per part dels experts, pautes més concretes per al tracte amb els infants que els presenten alguna dificultat a l’aula o tenen necessitats especials, sobretot amb aquells problemes de tipus conductual. L’ampliació del servei psicopedagògic en els termes esmentats facilitaria un major acompanyament a les educadores davant les dificultats que es troben en el dia a dia, així com un treball més proper i col·laboratiu entre professionals. Coincidint amb els estudis de Rus (1996, citat a Solé i Monereo, 1999) sobre les perspectives teòriques de l’assessorament psicològic a Espanya comentats en la introducció, aquest tipus de demanda expressada per les educadores podria respondre a una concepció tradicional de les funcions de l’orientador psicopedagògic, centrades en la detecció, diagnòstic i prescripció de mesures a adoptar davant els nens i nenes que resulten “problemàtics” a l’aula. Com hem exposat, des de la perspectiva constructivista concebem també la importància de la funció preventiva de l’orientació psicopedagògica, per la qual cosa apostem per a potenciar la capacitat educadora de les docents, optimitzant així les interaccions que s’estableixen entre docents, alumnes i continguts. Des d’aquest enfocament, recomanaríem la formació continuada de les educadores infantils en temes de psicologia del desenvolupament infantil, les seves variants, dificultats i problemes, per tal de que puguin prendre elles mateixes, en col·laboració amb el psicòleg, decisions contextualitzades sobre com intervenir en el desenvolupament dels nens i nenes. La mesura anteriorment citada permetria també abordar el preocupant aspecte de la manca de preparació per a atendre casos de nens i nenes amb n.e.e. manifestada per gran part de les educadores infantils, que han expressat la necessitat de formació específica en relació a alguns casos. En aquest punt hagués estat interessant recollir informació sobre el nivell de formació acadèmica de les professionals. Les xerrades formatives-informatives a pares i educadores també és una estratègia recomanable, doncs suposaria una eina complementària que, a més de ser susceptible d’incidir en la millora dels contextos de desenvolupament, facilitaria també l’aproximació i col·laboració mútua entre agents educatius.

Aquest estudi ens ha permès identificar i valorar la necessitats de les escoles bressol per a realitzar la seva tasca educativa de la forma més òptima, indicant-nos quines són les àrees en les quals cal intervenir preferentment, i en quin sentit cal fer-ho. L’estudi també justifica la importància de la intervenció psicològica a les escoles bressol a través del reconeixement i la demanda de les pròpies educadores.

 

Bibliografia

Anaya Nieto, D.; Suárez Riveiro, J. M.: “Satisfacción laboral de los profesores de Educación Infantil, Primaria y Secundaria. Un estudio de ámbito nacional”. Revista de Educación (344), 2007, pàg. 217-243. Extret el març de 2013 d’: http://www.revistaeducacion.mec.es/re344/re344_09.pdf

Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. (2012). Currículum i orientacions. Educació infantil. Primer cicle. Servei de Comunicació i Publicacions. Extret el març de 2013 d’: http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/bfd2cd16-10d5-4103-aba2-ee9744b2399d/Curriculum%20Infantil%200-3.pdf

Santana Vega, L. E.: (2003). Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Cambian los tiempos, cambian las responsabilidades profesionales. Pirámide, Madrid, 2003.

Sanz Oro, R.:Orientación psicopedagógica y calidad educativa. Pirámide, Madrid, 2001.

Solé, Isabel.; Monereo, Carles. (coord.):Asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Alianza Editorial, Madrid, 1999.

Accedir al fòrum d'aquest article