Atenció Precoç a Catalunya: Una experiència assistencial amb passat i present (2010)
|
| ||
Resum
Paraules clau:
Societat del benestar, atenció precoç universal i gratuïta, infant, família, discapacitat, trastorn, risc.
Aquest escrit vol expressar una visió de com la pràctica en l’Atenció Precoç a Catalunya s’ha anat modificant al mateix temps que s’ha avançat en el coneixement del què és la infància i quines són les necessitats per obtenir un desenvolupament suficientment bo, tenint present la singularitat de cada infant i cada família. Aquesta millora en l’atenció a la infància amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de patir-ne, ha produït un augment en la demanda que afebleix la sostenibilitat del model actual.
L’Atenció Precoç com activitat en constant adaptació a les necessitats emergentsde la població i a les noves realitats socioecònomiques necessita re(pensar) en com optimitzar els recursos per mantenir la sostenibilitat de la Xarxa.