Home / Últims Números / Número 31 / Mirar-se, mirar i ser mirat. Ceguesa, dèficit visual i pluridiscapacitat · Carme López Nicolau

Mirar-se, mirar i ser mirat. Ceguesa, dèficit visual i pluridiscapacitat

autor

Carme López Nicolau

Psicòloga psicoterapeuta. Assessora de Centres Educatius i Especialista Infantil en Ceguesa i Baixa Visió. Membre de l’equip de PADVAT. CRE ONCE Barcelona.

   

 

Resum

 

Paraules clau:

Ceguesa, discapacitat visual, pluridiscapacitat.

Endinsar-se en la clínica de la deficiència visual i la ceguesa com a dèficits sensorials, implica posar-se en contacte amb diferents coneixements: oftalmològics, neurològics, òptics etc, però, quan aquesta deficiència afecta un infant, hem de “com-partir” aquells sabers amb els que ens aporta la psicologia evolutiva, la psicopatologia infantil, la psicopedagogia, i la psicoanàlisi.

Per això, aquests sabers en la pràctica han de confluir en un marc de treball que permeti, més enllà de les aportacions particulars, una mirada transdisciplinar. En el cas contrari, l’infant quedarà parcel·lat, convertit en objecte de diagnòstic i classificació per a cada disciplina i conduït a ser objecte de tractaments tecnificats específics.

L’etiologia de la deficiència visual en els darrers anys ha anat transformant-se. En la majoria de casos, la deficiència visual no es presenta de forma aïllada, sinó que es manifesta amb altres dèficits també d’origen sensorial, com la sordesa o la hipoacúsia, dèficits mentals, paràlisi cerebral etc. Alhora, molts d’aquests infants presenten manifestacions d’aïllament i desconnexió similars als de l’autisme i la psicosi infantil. La intervenció, tenint en compte aquesta multiplicitat de diagnòstics i la pluridiscapacitat que alguns d’aquests infants pateixen, es presenta altament complexa i difícil pels professionals de les diferents disciplines.

Aquest treball pretén aproximar-nos, des de la deficiència visual i la ceguesa, als interrogants que la pràctica assistencial ens planteja. Quin és el lloc que ocupa la deficiència visual quan hi ha una multiplicitat de diagnòstics? La discapacitat visual queda a l’ombra de què o de qui? És possible l’atenció als infants i a les seves famílies des d’una mirada que no es redueixi a pràctiques preestablertes segons la patologia de la deficiència visual sinó que contempli el malestar i les dificultats que la discapacitat en la seva dimensió singular provoca?

Amb aquesta finalitat, analitzarem els conceptes relacionats amb la doble funció de l’ull: VEURE I MIRAR i la seva implicació en el desenvolupament emocional de l’infant.

Accedir al fòrum d'aquest article

Forum Nombre d'assumptes Nombre de enviaments Darrer comentari

Mirar-se, mirar i ser mirat. Ceguesa, dèficit visual i pluridiscapacitat

Si encara no tens nom d'usuari i contrasenya et pots subscriure aquí

0 0