Home / Últims Números / Número 28

Número 28

Editorial

autor

Montserrat Gavaldà

Vice-presidenta ACAP.

   

Aquests dies a l’obrir el correu m’ha cridat l’atenció la gran quantitat de jornades de treball que s’organitzen des dels CDIAPs convidant els diferents professionals del sector a participar-hi.

D’entrada una pensa que no hi ha temps real per assistir a totes, perquè si ho féssim, no podríem treballar.

Però més seriosament em suggereix varies qüestions: una seria l’afany de poder compartir l’experiència i el treball de ja fa uns quants anys. L’altra, la necessitat de compartir una feina complexa en ella mateixa per la franja d’edat (0-6 anys) però també i precisament per les característiques d’aquesta, els canvis que el propi desenvolupament comporta i els objectius de la nostra pràctica que són: l’infant, però també la família i l’entorn; tot plegat molts àmbits d’escolta que ens angoixen i no sempre fàcils d’articular.

L’ACAP és una associació de professionals que treballem en l’atenció de l’infant de 0 a 6 anys .Els seus objectius són primordialment tècnics i formatius.

Fa molts anys que estic col·laborant i formant part de diferents juntes de l’ACAP i des de sempre i ara cada vegada més ens trobem amb dificultats perquè hi hagi participació de pòsters i comunicacions en les jornades, en els grups de treball, en les activitats que es convoquen, en els articles per a publicar en la revista i la manca d’interès per a participar i/o formar part de la junta.

Des d’aquí voldria animar a canalitzar i a compartir els coneixements, inquietuds, experiències, dubtes, investigacions... a tots els professionals del sector a través de l’Associació i animar a la gestió de les mateixes formant part de la junta, l’òrgan que ens representa.

Crec que hem d’anar mes enllà. Com he dit al principi som un conjunt de professionals amb molta experiència i formació, i ja és hora de donar-nos a conèixer en els mitjans de comunicació. Encara ara en àmbits no llunyans al nostre, podem trobar-nos un desconeixement de qui som i el que fem.

Hem de participar en programes de TV, de Ràdio i en la premsa diària amb articles sobre el desenvolupament infantil o la nostra tasca clínica...

Tenim molt a dir i molt a fer. De nosaltres depèn el reconeixement i la projecció social de la nostra tasca assistencial.

Sumari

La complejidad emocional del trabajo de primera infancia · Dr. Guillermo Salvador Beltrán

Comunicación presentada en de las Jornadas del mismo título. Barcelona Junio de 2007

Columna dreta: Últim Número

Últims Articles

Números anteriors

Untitled-9